La spèisa an piemontèis! Ansima a i-iter as peul nen mach ëscrive, lese e scoté le ciaciarade a vos, ma 'cò fin-a fé la spèisa an piemontèis ansima al distributor antërnassional Amazon! Ël 5% ëd tut lòn ch'as cata ambelessì a-j resta a la Fondassion, e an giuta a coaté jë spèise. A fa nen da manca dë fesse n'utent ansima a i-iter për dovré 'l negòssi, la spèisa as peul fesse an forma anònima! Sò dat un a jë da mach al sit d'Amazon quand ch'a passa a paghé. Nojàutri i ciamoma gnun dat përsonal ò 'd carte 'd crédit A GNUN. E ch'a varda che, ën essend ël negòssi-mari fransèis (Amazon.fr), ij lìber nen an fransèis a jë buta ant ij "lìber forest". Bon-a spèisa e ch'a manca pa dë vardé ij lìber consejà da la redassion!!
Pensé su un Natal finì
Natal al sol
Matin ëd Natal:
a sponta la primalba sla val.
A l’é nà ’l Bambin e a nass ël sol,
ëdcò mi, an mes a tanti, im sento sol
përchè cost a l’é nen mè Natal,
col che për ël cheur dabon a val.
Arcòrd e ringret a la fan da padron
mentre che gnun apressia ’l ver don;
lus ësmòrte e papé strafognà
lòn ch’a resta ’d la neuit passà
antant che ’l sol a carëssa la fiòca
riva n’arson lontan ëd na ciòca
ch’am pòrta paròle ëd vos giumaj mòrte,
ma nen për sòn meno fòrte.
Penso al soris nossent ëd cola masnà
ch’a ciama al mond ciòrgn d’esse scotà,
ma coalere ’d pitanse e dë spatuss
vorerìa stërmeje lontan dal mè uss,
ant ël mè seugn d’un ver Natal
j’é ’n crocion ëd pan fërtà d’aj e sal.
Bussolin, ai vintesinch dë Dzèmber 2009
Michel dij Bonavé
(dij barbisin ëd Gambabòsch)
Natale al sole – Mattino di Natale : / spunta l’alba sulla valle. / É nato il Bambino e nasce il sole, / anch’io, in mezzo a tanti, mi sento solo / perché questo non è il mio Natale, / quello che per il cuore davvero vale. / Ricordi e rimpianti la fanno da padroni / mentre nessuno apprezza il vero dono; / luci spente e carta stropicciata / ciò che resta della notte passata / intanto il sole accarezza la neve / da lontano giunge l’eco d’una campana / che mi porta parole di voci ormai morte, / ma non per questo meno forti./ Penso al sorriso innocente di quel bambino / che chiede al mondo sordo d’essere ascoltato, / ma codazzi di pietanze e di lusso / vorrei nascondere lontano dal mio uscio, / nel mio sogno di un vero Natale / c’è un tozzo di pane fregato con aglio e sale.


Ch'a lassa sò coment ambelessì